INICIS

Josep Martínez Lozano neix al barri del Born de Barcelona el 29 de març de l’any 1923.
Durant la seva infantesa no sent cap mena d’inclinació especial cap a les arts plàstiques o la pintura. No és fins a la seva joventut que comença a pintar i es forja definitivament la seva vocació. Com tants altres artistes de biografies un xic bohèmies i atzaroses, ha de lluitar contra l’oposició familiar a la seva decidida voluntat de dedicar-se en cos i ànima a la pintura. Ell mateix ho explica així: “Vaig dir al meu pare: Vull ser pintor. Ell em va respondre: Doncs ja pots marxar de casa. I ho vaig fer”. Des d’aleshores, sempre més posarà la pintura per sobre de qualsevol altra cosa en la seva vida.
Els primers estudis artístics els realitza a l’Escola d’Arts i Oficis del Clot, a Barcelona (1937). Allí rep les primeres i més bàsiques nocions de dibuix per part del professor sabadallenc Doménech Soler. Més endavant, esdevé deixeble de Ramon Sanvicens i Joaquim Terruella.
Compleix el servei militar a Figueres, poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial, mentre el país travessa una difícil postguerra.

FORMACIÓ ARTÍSTICA

La seva primera exposició individual té lloc a Figueres, a Can Fortunet, l’any 1946. Davant els elogis que desperta la seva pintura actua amb prudència, coneixedor del perill que pot comportar deixar-se endur per una fama que li ve de nou.
Durant la seva estada a Figueres, es posa en contacte amb diverses personalitats de la vida cultural i artística de la capital empordanesa. En aquest moment inicia la seva tan especial relació amb l’Empordà i concretament amb Llançà. Entre els seus amics d’aquella època es troben l’aquarel·lista Ramon Reig, el periodista Manuel Brunet i Josep M. Fortunet.
El 1951 aconsegueix una beca de la Diputació de Girona que el porta a Venècia. Allí farà amistat amb el pintor vuitcentista Giuseppe Quirubini, i les emocions estètiques de la ciutat i dels canals enriquiran la seva paleta. El mateix any 1951 es presenta individualment a Barcelona per primera vegada, a la Sala Gaspar, amb una selecció de la seva obra veneciana. També el 1951 fa la seva primera exposició a Madrid, i seguidament estableix tallers a Montblanc, Tarragona i Llançà.
A Llançà funda l’Escola d’Arts i Oficis, com ja havia fet al Campo de Criptana, a la Manxa. La seva relació amb Llançà és tan intensa des d’aquesta època, que al 1988 hi estableix la Fundació que porta el seu nom i un museu de l’Aquarel·la, dotat amb obres seves i d’altres pintors.

TERRASSA

L’any 1963, Martínez Lozano participa a la Biennal de Pintura, Premi Ciutat de Terrassa. En aquest moment, a la ciutat és encara un desconegut i la seva pintura es destina a una sala secundària. El quadre que hi presenta és una marina de colors vius i intensos que no obté cap guardó. Tanmateix, sí que aconsegueix despertar l’interès dels col·leccionistes i els pintors terrassencs.
La seva relació amb Terrassa comença l’any 1963, precisament durant la mateixa època en que la ciutat inicia el seu període de creixement desmesurat i s’enfronta a un allau d’immigració que la transformarà en molt pocs anys. Paradoxalment, és en aquesta ciutat industrial envoltada aleshores de suburbis, on trobarà un ambient i una sensibilitat artístiques, alhora que un nucli d’amics que d’alguna manera el seduiran. Així, el 1965 s’instal·la definitivament a Terrassa amb la seva família.
Des de llavors alterna la seva residència a Terrassa i a Llançà (acostuma a passar mitja setmana terra endins i mitja a la vora de la mar), amb els seus viatges a França, Bèlgica, Romania, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia, Malàisia, Guatemala… Martínez Lozano és un pintor empedreïdament viatger.
El primer estudi que té a Terrassa és al carrer Sant Llorenç, relativament a prop de la seu d’Amics de les Arts, entitat en la qual s’integrarà ben aviat i que constitueix el rovell de l´ou de la vida cultural terrassenca. Més tard, es trasllada a un estudi més gran al carrer que en aquell temps portava per nom de Martínez Anido. I finalment, quan necessita convertir el taller en llar familiar, s’instal·la definitivament al carrer del Teatre on, fins fa ben poc, encara hi tenia l’estudi (on solia treballar normalment de nit).

DEFINICIÓ 

A partir d’aquest moment, la seva relació amb la ciutat esdevé cada vegada més estreta. Fa una exposició a benefici de l’Hospital de San Llàtzer i, poc després, amb Josep Boix, edita un llibre sobre els carrers de Terrassa. Els diners que n’obtenen també es destinen a l’hospital.
El maig de 1969 inicia el seu famós viatge de la Manxa a Terrassa, amb el ruc “Sandalio”, que esdevindrà un petit mite de la vida cultural terrassenca. El 1971 és guardonat amb el premi “Quixot” per la premsa local, com a distinció per la seva quixotesca trajectòria personal i artística. El 1972 li és concedit el premi “Terrassenc de l’any”, en reconeixement a la seva trajectòria cívica.
El 1975 realitza una donació representativa de la seva obra pictòrica a la ciutat. Així, s’obre a la Casa-Museu Alegre de Sagrera, la Sala Martínez Lozano. El 1989 realitza una segona donació d’obra artística a la ciutat de Terrassa.

EL MUSEU I LA FUNDACIÓ

El mateix any 1989 es crea a Llançà, el Museu de l’Aquarel·la-Fundació Martínez Lozano on, en un primer moment, el pintor fa una donació de més de 100 obres provinents de diferents i variats aquarel·listes europeus. En aquest moment, passa a ser l’únic museu d’Europa destinat exclusivament a l’Aquarel·la. El 1991 en Pepe, decideix organitzar i fundar els Simposiums Nacionals d’Aquarel·la que s’han celebrat per tot l’Estat Espanyol (Córdoba, Montblanc, Bilbao, Jaca…).
L’any 2001, fa una segona donació de 36 obres al Museu de l’Aquarel·la, amb motiu del nou emplaçament del Museu a les instal·lacions de la Casa de Cultura de Llançà.

ÚLTIMS ANYS 

El 2004 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el nomena Acadèmic per Llançà. Durant aquests anys continua alternant la vida entre les poblacions de Llançà, Montblanc i Terrassa. És en aquesta darrera ciutat on el 2003 ha de deixar l’estudi del carrer Teatre número 8; l’Hotel Don Candido li cedeix l’habitació 509 per tal que pugui continuar la seva relació amb la ciutat. El setembre del 2005 es presenta al Diari de Terrassa un oli de grans dimensions creat expressament per l’ocasió a petició de diferents entitats i personalitats de la ciutat.
J. Martínez Lozano mai deixa de crear i investigar la tècnica; és per això que la seva pintura tant a l’oli com a l’aquarel·la no para d’evolucionar de tal manera que les seves últimes obres, realitzades el 2005, sorprenen tant als coneguts com als que no ho són tant.
El gener del 2006, l’Ajuntament de Terrassa el nomena fill adoptiu de la ciutat en una cerimònia que, sense saber-ho, serà l’últim acte al qual assistirà. El 7 de Juny del 2006 mor a causa d’una malaltia a la seva casa de Llançà acompanyat per la família. Dos dies més tard és acomiadat pels seus amics a l’església de Sant Vicenç de Llançà.