Existeix un llibre titulat “Historia de l’Aquarel·la Catalana”, editat per la seva pròpia autora Elisa Vives de Fàbregas l’any 1980, que ens parla amplament dels orígens del procediment de la pintura a l’aquarel·la en diferents civilitzacions antiquíssimes i la seva evolució en èpoques més properes, com expressió artística personal de grans aquarel·listes de diferents països, entre ells el nostre, cap al segle XIX. Anteriorment l’aquarel·la s’emprava quasi únicament per a il·luminar el dibuix.

Va tenir molta influència el que se’n va dir l’escola catalana.
Els origens de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya els hem de buscar a la segona meitat del segle XIX. Al peu del logotip en diversos impresos s’hi ve fent constar l’any 1865 com al del naixement de l’entitat.
En principi van ser uns quants pintors que tenien predilecció per l’aquarel·la i es van posar d’acord per reunir-se en un taller sense adoptar cap nom social ni formalització associativa. Hi havia artistes com Tomàs Moragas i Torras, Maurici Vilomara i Virgili i Lluís Labarta i Grañé. Al lloc que utilitzaven l’anomenaven “Taller l’Embut” i hi van estar fins a l’any 1879. D’altres components van ser Rosend Nobas, Eussebi Planas, Josep Lluís Pellicer, Manuel Moliné i Sadurní Deop, tots amb ànims per fer coses.

Va arribar un moment en què va desaparèixer aquell taller i la majoria de socis van passar a utilitzar una sala del denominat Foment de la Producció Nacional. Aquí hi va haver noms com Ramon Alorda, Ramon Amado, Ramon Bellver, Enric Cusachs, Emili Cassals, Antoni Caba, Lluís Labarta, Rossend Novas, Eusebi Planas, Agustí Rigalt, Joan Vila Cinca, Miquel i Tomàs Moragas i d’altres artistes que sentien l’aquarel·la, però que també realitzaven activitats artístiques amb altres procediments.

L’entitat de la qual ocupaven aquella sala va fusionar-se amb una altra i en quedar-se sense local,els aquarel·listes van decidir constituir un centre propi. I a tal fi van llogar un pis alt de la casa de la Canonja, anomenada també de la Pia Almoina, perquè durant molts anys va ser Casa de Caritat. I va ser l’any 1881 quan es va utilitzar el nom de Centre d’Aquarel·listes, amb Tomàs Moragas com a president. I a la junta Octavi Bellver, Eudald Canivell, Flotats, Cusachs i Ferrer Soler.

Tomàs Moragas no va poder dedicar-se gaire al Centre d’Aquarel·listes, perquè l’any 1882 li fou encarregada la creació de l’escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú. I llavors va ocupar la presidència Josep Lluís Pellicer.

L’entitat va seguir endavant amb diverses alternatives, amb canvis de local social i amb socis partidaris d’ampliar les activitats i canviar el nom per acollir tota classe de procediments en la pintura, a més d’escultura, ceràmica, etc.

L’any 1887 va acordar-se que el nom de la nova entitat seria “Cercle Artístic”. Van haver-hi més canvis de local social ben entrat el segle XX, amb la convivència dels aquarel·listes amb pintors a l’oli, escultors i ceramistes, fins que l’any 1919 els primers van decidir independitzar-se, creant l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya que des de llavors els aplega.

El 2 de març de 1919 varen reunir-se en un local del carrer del Pi, nº 1, 1er. pis, (l’Acadèmia Baixas) per a la constitució de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. S’hi acordaren els Estatuts i el reglament de la mateixa, aprovats pel Govern Civil i queda nomenada la següent Junta Directiva: President: Joan Baixas, Vice-president: Joan Llaverias, Secretari: Manuel Grau, Vice-secretari: Antón Queralt, Tresorer: Pau Sabater, Vocals: Lepold Roca, Manuel Mensa, Genís Capdevila, Salvador Alarma i Josep Civil.

Dos mesos després va celebrar-se una primera exposició dels socis sota la nova denominació, a la sala Parés, en la qual hi van participar 25 artistes amb un total de 107 obres. En un lloc d’honor, aquarel·les d’artistes ja llavors traspassats: Tomàs Moragas, Bonaventura Pollés i Joan Planella Rodríguez. I destacant els aquarel·listes de l’època Salvador Alarma, Joan Baixas, Llorenç Brunet, Josep Civit, Josep Cuchy, Angel Femenia, Francesc Galofré Oller, Joan LLaverias, Joan Sabaté i Domingo Soler. L’exposició va rebre molts elogis de la crítica.

L’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya ha seguit una llarga trajectòria des de la seva fundació. Pel mig han passat tantes coses com una guerra civil i una llarga i dictatorial postguerra, fins a poder tornar a la democràcia, amb diferents canvis de local social.

L’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya ha vingut fomentant l’estimació al seu procediment artístic en els estudis que ha procurat sempre tenir en els seus successius locals socials.

La pintura a l’aquarel·la, com s’ha dit, és d’origen mil·lenari. Dels últims segles es conserven en perfecte estat aquarel·les sobre paper pintades el segle XV (Albert Durero) i segle XVIII (Turner). Naturalment, era molt important la qualitat del paper especial i la composició de la pintura en la qual eren elements naturals l’aigua, la mel i la goma, ingredients innocus. D’aquella elaboració artesanal s’ha arribat a la industrial amb marques que ofereixen les degudes garanties.

L’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, ha vingut presentant diverses exposicions dels seus socis i sobretot, anualment, les mostres socials seleccionades, amb l’adjudicació de guardons.

L’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya ha organitzat sis biennals amb la concurrència, per invitació, de participants socis de diferents agrupacions d’aquarel·listes de l’Estat Espanyol, Itàlia i Mèxic.

Els seus presidents, al llarg dels anys, han sigut: Joan Baixas, Francesc Galofré, Pau Sabater, Manuel Risques, Lluís Lleó Arnau, Aureli Pelàez de Ojeda, Tomàs Sayol, Josep Gaspar Romero, Josep Martínez Lozano, Vicenç B. Ballestar i, des de principis de l’any 2009, Josep Antoni Espinosa de los Monteros Sánchez.

Molt destacats artistes de l’aquarel·la, de diverses èpoques, han sigut o encara són socis de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.